El poder otomà a Grècia i els orígens del nacionalisme grec (s.XIX)

A mitjans del segle XV l’Imperi Otomà ocupa la Grècia central, el ducat d’Atenes i les darreres zones continentals de cultura cristano-oriental dels Balcans. Fins a finals del segle XVII i inicis del segle XVIII algunes d’aquestes regions se les van haver de disputar amb Venècia i l’Imperi Austríac, que avançava progressivament cap a al sud-est d’Europa.

Durant el segle XVII es desenvolupa una gran activitat comercial europea cap a Orient a través de la relació directa de francesos i anglesos amb les colònies gregues més importants. Aquesta progressiva activitat comercial va suposar un notable increment de la flota i la marina comercial grega, afavorida per diversos acords ruso-otomans i per les guerres napoleòniques, que van convertir a Tesalònica en una ciutat lliure durant el bloqueig continental. Alhora, aquest augment comercial va impulsar la producció agrícola i artesanal.

Al llarg del segle XVIII també es va consolidar la posició dels fanariotes a l’administració otomana als Balcans, no només a Grècia sinó també a Moldàvia i Valàquia. Així, els fanariotes no només controlaven l’Església ortodoxa sinó que es van conformar com una peça clau per la constitució d’una nació grega, ja que disposaven dels mecanismes administratius.

La consolidació i incorporació d’una burgesia comercial en els àmbits de l’Estat i de l’Església va forjar una classe dirigent heterogènia que compartia una característica: eren propietaris i molts d’ells tenien relacions amb comunitats i colònies gregues que es trobaven a l’exterior. A més, com que aquesta classe social es trobava distribuïda entre les diverses regions balcàniques, va ajudar a configurar la base d’un esperit interbalcànic que promouria els diversos nacionalismes.

Un fet que va impulsar el nacionalisme grec va ser l’interès que tenia l’Imperi rus per desembrar l’Imperi Otomà i expendir-se als Balcans. Amb aquest objectiu, l’Imperi rus va donar suport a diverses insurrecions aïllades durant els enfrontaments russo-turcs. Alhora, potser caldria destacar que les idees de la Revolució Francesa van aportar un impuls afegit en la configuració d’una consciència nacional grega, que es va manifestar en la formació d’una societat patriòtica que promovia una Federació balcànica i l’elaboració d’una Declaració de drets basada en els textos francesos de 1793 i 1795.

L’expansió de les idees liberals i nacionalistes es va aconseguir a través de les conquistes polítiques, però també mitjançant societats inicialment de caire cultural. Algunes d’aquestes societats eren: “Ellinoglosson Xenodocheion”, fundada a París el 1907; o la “Philomousos Etaïria” o Societat d’Amics, funadada a Atenes el 1813.  Però va ser la “Philiki Etaïria” va ser la que va tenir un paper fonamental en la presa de consciència nacional grega i que va coordinar l’activitat insurreccional d’Odesa el 1814, el mateix any de la seva fundació.

A inicis de 1820, la societat Philiki Etaïria, aprofitant un context insurreccional que li era favorable, va arribar a ocupar la capital de Moldàvia, però no ho aconseguí a Valàquia, on el dirigent romanès estava disposat a combatre als turcs, però no a ajudar els grecs fanariotes. Però la revolta encapçalada per Alexandre Ypsilanti, que no va rebre l’esperada ajuda russa, va ser sofocada per l’exèrcit otomà finalment el 27 de juny de 1821.

Deixa un comentari

Filed under Història moderna i contemporània

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s