Granollers, caciquisme i fractura democràtica, de Joan Garriga i Andreu

Granollers, caciquisme i fractura democràtica és un estudi de Joan Garriga i Andreu que aprofundeix i fa un anàlisi complet sobre la ciutat de Granollers, centre de la zona que avui coneixem com a Vallès Oriental, durant una etapa que comprèn diversitat de canvis i transformacions polítiques, socials, econòmiques, etc.

L’objectiu principal que l’autor es marca a l’hora de fer aquest estudi és presentar l’adequació, o no, dels trets generals del període, que comprèn des de la segona meitat del segle XIX fins al final de la Guerra Civil, comparant-los amb l’evolució d’una vila que és en aquest moment quan es transforma en ciutat: Granollers. És a dir, es tracta de comparar si aquests trets de la política local s’inclouen o no amb les característiques de la resta del territori.

Paral·lelament a l’evolució poltítica que es dóna al país, l’autor centra molt l’estudi en com creix aquesta vila. En aquest aspecte, principalment en podem destacar la seva bona ubicació geogràfica, que li va permetre a mitjans del segle XIX disposar d’una bona xarxa de comunicacions que incloïa tant carreteres com el ferrocarril (1854).

Aquesta millora de les comunicacions afavoreix també l’increment demogràfic que es va produïr en aquesta època, i que cal observar conjuntament amb un creixement de l’economia (sobretot de l’agricultura). Dins d’aquest context, i amb l’afegitó d’una important teranyina caciquil amb la predominant figura de Francesc Torras, veiem com al 1912 Granollers passa a ser una ciutat, amb la seva carretera com a símbol, contraposat a la plaça de la Porxada, que era el símbol de la vila.

L’autor, però també fa un seguiment de la política local, que és la que porta fins a la Segona República. Així, Garriga Andreu detalla la composició dels ajuntaments creats a partir de les diverses eleccions, i marca tres importants etapes electorals anteriors a la Segons República que val la pena destacar: des de 1883 a 1909, on predomina l’alternança i on l’obertura política és mínima; des de 1909 fins a 1917, en el qual hi trobem un clar domini electoral de la Lliga; i, finalment, des de 1917 fins a 1923, en el qual FFrancesc Torras adopta un paper força important en el poder polític de l’ajuntament de Granollers des de dins el partir liberal monàrquic. Cal pensar, però i tal i com destaca el mateix Garriga Andreu, que la força de Torras fins i tot és coneguda com a torrisme. Això és possible per la gran importància del personalisme en la política granollerina, que afavoria el caciquisme (de Torras i d’altres personatges caciquils). Així, Torras personificava la vida política i la pugna pel poder a la ciutat.

Però el recorregut històric per arribar a la Segona República encara no ha acabat, sinó que cal fer esment a la Mancomunitat de Catalunya i al conflicte que va sorgir entre aquesta i l’Ajuntament de Granollers, així com també de l’arribada a la ciutat de la dictadura de Primo de Rivera: és durant aquest període on el torrisme i la figura de Francesc Torras torna a agafar força i en el qual veiem una gran activitat d’aquesta tendència anomenada torrisme. Aquesta tendència, però, es va veure finalitzada amb la caiguda de la Dictadura i la proclama de la Segona República Espanyola.

El tercer bloc de l’estudi està plenament dedicat al període de la Segona República espanyola, i en ell veiem com la ciutat de Granollers va haver d’adaptar-se als nous canvis i com el govern de la Generalitat de Catalunya, amb Macià al capdavant, apareixien i incidien en la política local. Un punt important a destacar que aporta aquest estudi és com es va passar en la ciutat e Granollers, dels Fets d’Octubre a l’inici de la Guerra Civil, ja que la connexió entre ambdós fets és molt estreta.

El següent quart bloc és pràcticament obvi: la Guerra Civil i la resposta que la ciutat de Granollers va adoptar després de l’aixecament militar, i com va viure la societat durant tot el conflicte. Cal destacar durant la Guerra Civil a Granollers la duresa de l’any 1938 sobre els seus habitants, ja que Granollers es va convertir en el blanc de diversos bombardejos indiscriminats que van durar fins a l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat, al mes de gener de 1939.

Finalment l’autor inclou un cinquè bloc en el qual no s’avança més pel que fa a la cronologia, sinó que explica diverses característiques de la societat granollerina, com la demografia, l’economia, com es van articular la política de dretes-esquerres a la ciutat, etc.

Deixa un comentari

Filed under Hisòria de Catalunya, Repàs de bibliografia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s