La magnitud de l’Enciclopèdia

Gravat de Chodowiekcy que representa la Il·lustració

Gravat de Chodowiekcy que representa la Il·lustració

El primer volum de l’Enciclopèdia va ser publicat el 1751 a París, coincidint amb l’esplendor del pensament il·lustrat. Va néixer fruït de la convergència dels esforços individuals de varis autors, encapçalats per Diderot i D’Alembert, els quals, juntaments amb Rousseau i Jaucourt; formen el nucli dels enciclopedistes; doncs així és com se’ls anomenava. Pero abans de poder veure el seu somni realitzat van viure anys de detencions i amenaces, atacs i ridiculització, confiscació i exili. Foren lliurepensadors i persones d’esperit crític i l’Encyclopédie pretenia ser un monument a ambdós.

Per als joves que decidien publicar una enciclopèdia que exposés la veritat tal como ells la veien, aquelles condicions eren les pitjors que podien imaginar, però la fita dels enciclopedistes és, tanmateix, fabulosa, amb una obra que va créixer fins a convertir-se en un gegant literari de 28 volums, dels que onze eren d’il·lustracions, amb 72.998 articles que totalitzen uns 20.000.000 de paraules, redactats per centenars de col·laboradors. Però la major part del seu contingut fou realitzada per només dos homes, Diderot i Jaucourt, dels que el darrer va escriure, tot sol, la meitat dels articles dels deu últims volums.


Al seu moment de major activitat l’Encyclopédie donava feina a un miler de tipògrafs, impressors i enquadernadors, i es distribuïa no només a França, sinó també a Londres i San Petersburg.

La paraula enciclopèdia, del grec (enkiklios paideia, la cadena del coneixement), aparegué per primera vegada l’any 1630 a Encyclopedia septem tomis distincta de Johann Heinrich formant part d’un títol.

Donada l’omissió de la doctrina de l’Església, l’ànsia de la Il·lustració semblava no tenir cap límit davant de les noves obres, ni per les bibliografies, antologies, seleccions, compilacions i explicacions produïts i impresos. No obstant, les meres acumulacions de fets conforme al model medieval ja no es consideraven suficients, i s’ambicionava organitzar tots aquells coneixements de la forma més eficaç i constructiva possible.

A Anglaterra, Francis Bacon considerava que els antics debats i intents d’unificar el saber i d’investigar las causes darreres dels fets, havien demostrat ser estèrils i, com una verge consagrada a Déu, improductius. El vertader coneixement tenia que sorgir investigant en l’àmbit dels sentits. La seva Great Instauration, que mai va concloure, era una mena d’enciclopèdia utòpica, ordenada no segons la seqüència neoplatònica de les idees dels escolàstics, sinó en els termes més empírics de Plini i així va dibuixat un arbre amb totes les branques del coneixement, a partir de les facultats i les percepcions humanes. Les seves subdivisions incloïen la química, la vista i les arts visuals, l’oïda i la música, l’Olfacte i les olors, el gust i els sabors, el tacte i els objectes palpables  i així successivament.

Com observarien de seguida Diderot i D’Alembert, aquest ordre tenia la immensa avantatge de relegar Déu i la teologia a una branca més entre d’altres moltes. L’Església també ho entengué d’immediat i va considerar cada passa en aquesta direcció com a perillosa i herètica.

Resulta obvi, pel seu èxit, que la forma d’estructurar el saber dels enciclopedistes va conectar amb la realitat social del seu moment.

L’enciclopèdia va desbordar àmpliament  tot l’existent prèviament, creant un nou estat del saber. L’Enciclopèdia recollia un saber ordenat, classificat i amb visió de conjunt. Era una sistematització dels coneixements humans en base a tres pilars fonamentals: memòria, raó i imaginació, dels que sorgirien la història, la filosofia i la poesia, respectivament. Amb l’Enciclopèdia es pretenia que els coneixements fossin públics i no només d’una minoria, com succeïa en l’època. A més, comportava la trinitat típica de l’intel·lectualisme il·lustrat: veritat, virtut i felicitat. S’ha de tenir en compte que, tècnicament, l’Enciclopèdia és una obra desigual. Ni l’extensió ni la qualitat dels articles resulta sempre la més idònia, ni és suficientment homogènia. No obstant, resulta lògic donada l’envergadura del projecte i les difícils circumstàncies del seu naixement. Per jutjar l’obra no poden oblidar-se els seus objectius: configurar un món il·luminat per la presència humana. No es desitjava la llum sobrenatural de la fe, sinó els fets naturals i humans.

Bé, així doncs, l’Enciclopèdia va significar un canvi en la forma de pensar i una popularització del saber. Les idees il·lustrades es van estendre més ràpid i millor gràcies a la difusió de l’Enciclopèdia. És crucial tenir en compte el recolzament econòmic i psicològic del públic lector, que va resultar imprescindible pel seu triomf.


Deixa un comentari

Filed under Història moderna i contemporània

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s