L’origen i els antecedents de l’Enciclopèdia

EncyclopédieLa nostra societat li deu molt al període de la Il·lustració, i en aquesta entrada (i potser alguna més) explicaré amb una mica de detall un dels elements més significatius d’aquest període: l’Enciclopèdia.

La «gran» Encyclopédie de Diderot i D’Alembert no és la major enciclopèdia que s’hagi publicat, ni la primera, ni la més popular, ni tampoc la que té major autoritat. El que la converteix en l’esdeveniment intel·lectual més significatiu de la història de la Il·lustració és la seva particular combinació de política, economia, tossuderia, heroisme i idees revolucionàries que va prevaldre, per primera vegada a la historia, contra l’obstinació de l’Església i de la Corona, per convertir-se en un triomf del pensament lliure i el laïcisme.


L’Enciclopèdia de Diderot i d’Alembert va tenir varis precedents, però l’esforç de creació d’aquesta continuava i superava els intents que la van precedir. El 1697 apareix el Dictionnaire historique et critique, en dos volums, publicat per l’hugonot francès exiliat, Pierre Bayle. Era una obra d’ensenyança amb voluntat de recopil·lació universal. Estava ordenada alfabèticament, una relativa novetat en aquella època, i el diccionari fou una obra de referència i erudició molt seriosa.

Set anys després estava ja en marxa l’antídot contra aquella abominació protestant. El Dictionnaire de Trévoux, escrit pels jesuïtes, era més ambiciós en extensió, i va crèixer de tres a vuit volums a través de vàries edicions. Quan Diderot i el seus amics van anunciar el seu propi projecte, toparen amb l’aferrissada resistència dels jesuïtes, que consideraven l’enciclopedisme com un domini propi.

En qüestió de mida i exhaustivitat, tanmateix, ningú podia superar als alemanys. L’enciclopèdia de Johann Georg Krünitz, d’impronunciable títol, va arribar als 242 volums.

El 1704, John Harris va publicar el seu Lexicon technicum; en un volum, la primera obra d’aquest tipus en anglès, però fou Ephraim Chambers qui va arribar a la conclusió que per satisfer la demanda d’obres de referència feia falta quelcom més ambiciós i millor planejat. La seva Cyclopaedia aparegué al 1728. Tenia qualitats que atragueren d’immediat al públic lector.  L’ordre alfabètic de les entrades es completava amb clares il·lustració i amb referències creuades que facilitaven la recerca dels articles relacionats. Chambers havia creat la primera enciclopèdia moderna, l’avantpassat directe de tots els llibres moderns de referència, i el pare de l’Encyclopédie. Aquesta, de fet, va iniciar-se com una traducció de la Cyclopaedia de Chambers, però es convertiria en la major empresa intel·lectual del seu segle, que sacsejaria l’Antic Règim a França fins als seus fonaments.

Per entendre el naixement de l’Enciclopèdia cal comprendre la realitat social en la que aparegué. Amb el desenvolupament econòmic del segle XVIII, la burgesia va fer sentir la seva influencia política, a través dels parlaments, i també a través de l’educació. Les idees racionalistes van començar a imposar-se a les escoles. Els nous descobriments científics i les noves idees filosòfiques i econòmiques es debatien cada vegada més obertament. S’escenificava el conflicte entre el racionalisme igualitari promogut per la burgesia i l’ortodòxia jeràrquica de la noblesa.

El sobtat augment dels projectes enciclopèdics a finals del segle XVII i principis del XVIII era el reflex d’aquest immens canvi social, que s’expressava en termes de secularització i extensió de l’educació, amb un creixent augment de la població, d’urbanització i el desenvolupament d’una burgesia cada vegada més segura de sí mateixa.

L’enfortida classe mitja, els artesans i comerciants, els financers i els rendistes que vivien de la propietat i dels càrrecs comprats, els nombrosos capellans, mestres, administradors, advocats i fins i tot  cortesans, eren persones que sovint disposaven de temps i podien, d’alguna manera, controlar el seu progrés professional, la seva educació i les seves expectatives. Eren un camp on sembrar la cultura. Era doncs, l’hora de l’enciclopèdia.


1 Comentari

Filed under Història moderna i contemporània

One response to “L’origen i els antecedents de l’Enciclopèdia

  1. Així m’agrada! a fer renéixer els blogs, esper que aquests no estiguin tant vigilats com el
    fbook, q ja me comença a fer por!

    Vaja neures que té l’ésser humà: la necessitat de resumir amb paraules el significat del món. És la seva necessitat d’enteniment per damunt de les altres coses, no deixa de ser una idea imperant a la qual ens arrelem i, definitivament, imprescindible per entendre’ns i comunicar-nos.

    Però si busques al diccionari moltes paraules, per exemple, “persona” tenim “Individu humà que transcendeix la realitat fisicobiològica, gaudeix d’una radical autonomia, es realitza en la relació amb els altres i pot decidir per ell mateix el seu propi destí”. On està el 30% aquí?
    Vull dir que avegades és bastant coixa, així q propós fer un diccionari personalitzat, i dir les nostres definicions del món!

    (ara ja pots eixar cmentaris amb anònim)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s