ELS FETS D’OCTUBRE DE 1934: més enllà de Barcelona

 

Si els fets d’octubre no van ser iguals a tot l’estat, tampoc ho van ser a Catalunya, tot i que el mateix Dencàs en les seves reflexions sobre aquests actes indiquin el contrari. Mentre a Astúries semblava que triomfava la revolució obrera, fent-se forts en les ciutats més importants, a Catalunya es proclamava la República Catalana dins la República Federal Espanyola. Però tampoc dins de Catalunya les coses van anar de la mateixa manera a tot arreu, com tampoc tothom tenia els mateixos objectius, tal com ja he exposat.

Tot i que el moviment va ser principalment a Barcelona i rodalies, és interessant veure què va passar i com van actuar des d’altres punts del principat. Així, i tan sols a tall d’exemple, podem veure els casos de la ciutat de Girona i del camp de l’Alt Penedès.

Pel que fa al cas de Girona, el fets es van produïr de forma breu, però les seves conseqüències van ser força profundes. Com en la majoria de localitats, va ser Aliança Obrera qui va animar als obrers a sortir al carrer, en protesta a la incorporació de ministres de la CEDA al govern. Així, el 5 d’octubre a Girona es va proclamar una vaga de caràcter pacífic i indefinida. Seguint els objectius marcats per Aliança Obrera en la seva proclama, hores després del discurs independentista de Companys, l’ajuntament de Girona secunda la rebel·lió. Però poc després, l’únic punt de resistència era la comissaria de la Generalitat, així que la rendició es va produïr poc després de la del president de la Generalitat.

Als gironins els tocà fer el paper de l’acompanyament de ritual, i per això la resistència dels qui secundaren la proposta va acabar en funció dels resultats adversos aconseguits a Barcelona. “L’impacte de la repressió penetrà profundament a l’interior de les poblacions, de manera que moltes de les violències de 1936 no podrien explicar-se sense els fets de 1934 al 1936”.

Una altra cosa força diferent va ser la situació que es va produïr al camp català, on el conflicte polític entre el govern de Madrid i el de la Generalitat (conflicte al voltant de l’autonomia de Catalunya) queda en segon pla. A l’Alt Penedès (com a exemple de la revolta al camp a Catalunya) aquesta rebel·lió va tenir un ressò important a causa de la tensió social que hi havia al camp entre els parcerers/rabassaires i els propietaris. 

Aquest conflicte, però, no venia de nou. De fet, el conflicte al camp venia des de mitjan de la segona dècada del segle XX, però s’aguditzà amb la tramitació de la Llei de Contractes de Conreu i els seus antecedents (1931-1934). A més, aquesta situació coincidia, i no per casualitat, amb una crisi per les males vendes del vi.

La conflictivitat social al camp també tingué la seva vessant més política, amb la Unió de Rabassaires. Però la revolta, que es va manifestar inicialment amb una vaga general, va ser convocada per Aliança Obrera. Ràpidament, però, s’hi van sumar d’altres partits i grups socials, entre els quals s’hi trobaven ERC i la mateixa Unió de Rabassaires. Hores després, com en el cas de Girona, també es proclama la República Catalana, secudant Companys. Però no només es va voler recolzar així a la Generalitat, sinó que, fins i tot, es va enviar a homes amb camions cap a Barcelona. Aquests camions, però, es van veure obligats a retornar a l’alçada de Martorell. A més, amb la capitulació de Barcelona, no només van haver de tornar a casa, sinó fer-ho a corre-cuita, perseguits per la Guàrdia Civil.

“La manca de decisió del govern de la Generalitat i la desconfiança davant la radicalització del moviment havien fet fracassar la revolta que havia estat seguida amb entusiasme a força comarques catalanes”. És a dir, que la derrota fou monumental i molt dura per a tots els territoris, no només a Barcelona, tot i que les actuacions de la capital del principat van condicionar les de la resta de comarques. 

El moviment revolucionari català es va centrar, bàsicament, a Barcelona, com ja he dit però, finalment, també podem veure com van respondre territoris propers a Catalunya, tant geogràfica com històricament, com són el País Valencià i les Illes Balears.

Pel que fa a Mallorca, nucli central de les Balears, cal parlar de dos aspectes importants. D’una banda, la passivitat de la CNT que, com a la majoria de territoris, es va marginar del moviment a l’espera dels resultats. De l’altra, la creació, l’any 1934, d’Esquerra Republicana de Balears, partit nacionalista que va donar suport a la Generalitat de Catalunya (en la qual hi governava ERC), sobretot a partir del conflicte de la Llei de Contractes de Conreu. A més, la proclama de Companys del dia 6 d’octubre es va convertir en el desencadenant en molts pobles balears per sortir al carrer, donant-li suport. 

De forma diferent es actuar des de València. En aquell territori es van trobar amb la impotència obrera per transformar en una insurrecció la vaga general que es va produir el 3 d’octubre. A més, la proclama independentista del president Companys va sorprendre els partits nacionalistes valencians que, de fet, tampoc tenien estructura ni mitjans per secundar-la. Finalment, aquests partits nacionalistes valencians tampoc van respondre davant les crides d’ajuda que rebien des de Catalunya (des del mateix govern de la Generalitat) durant la nit del 6 al 7 d’octubre de 1934. 

 

Deixa un comentari

Filed under Hisòria de Catalunya

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s