La cervesa: punt de partida

Defenso fermament la importància de la cervesa com a punt de comunicació i de reflexió. La defenso no perquè ningú la prohibeixi sinó per augmentar aquests punts de comunicació i reflexió. Una nit tranquila, després de sopar animadament amb els companys, és la situació perfecte per continuar amCervesesb un d’aquests líquids gasosos i espumosos amb un gust més o menys fort. Fàcilment s’aconsegueix la comunicació fluida, amb aquesta recepta, però calen alguns ingredients més per aconseguir la reflexió.    
Primerament, i sense intenció d’excloure ningú, cal plantejar-nos la quantitat de bevedors de cervesa que s’ha de reunir al voltant de la mateixa taula. Jo aconsello un màxim de quatre persones, per poder mantenir la mateixa conversa sense que apareguin noves subconverses. Tot i així, les típiques converses de dues persones també són molt aconsellables, ja que permeten una millor intervenció i resposta per part d’ambdós interlocutors.Però està clar que amb només això no s’arriba a la reflexió. Si la reflexió arriba mitjançant el tractament profund d’un mateix tema, també cal tenir en compte el tipus de cervesa i el nombre de les mateixes que acompanya a la xerrada.Classifico les cerveses més habituals que podem trobar en: rosses, negres, i roges. Si aneu al bar de la cantonada doneu per fet que tan sols trobareu les rosses més comercials i amb sort alguna negra, res més. Per això també és molt important el lloc de trobada.La primera demanda al/la cambrer/a pot determinar l’inici de la conversa. Si jo m’agafo una canya, sense cap més demanda, dono per fet que allà m’hi estaré el temps just per fer la birra i marxar. Que no tinc intenció de fer allargar la nit. En canvi, si demano una pinta d’alguna cosa amb cos, o afruitada, o de blat (en comptes de l’habitual ordi), com per exemple una Quack (cervesa típica belga), està clar que allà ens hi estarem una estona; ja que no és el tipus de cervesa que vulguis o puguis beure’t amb dos glops ben grossos, ni que et permeti després fer una mitja marató: de contundent ho és! 

    A l’hora de classificar una cervesa, hi ha diversos criteris:li>segons el tipus de fermentació: poden ser d’alta fermentació (incloent les de fermentació espontània) o de baixa fermentació.
  1. segons el tipus de cereals (o altres ingredients) usats.
  2. segons el seu color: negra, ambre, roja, o rossa.
  3. segons la seva transparència: pot ser clara o tèrbola.
  4. segons si té porocediments particulars, com pot ser que sigui feta amb malt fumat.
  5. segons la seva procedència (denominació d’origen)tipus de cervesa
  6. Pel que fa a la composició general de la cervesa, cal destacar que entre el 85 i el 92% és aigua. La resta està formada pel cereal (habitualment ordi), que pot ser de quatre tipus (malts base, malts additius, malts mixts i els crus/torrats/gelatinitzats), per additius (amargs, aromàtics, afruitats…) i per ferments, que són els microorganismes que realitzen la fermentació. La seva elaboració és llarga i formada per moltes etapes que finalitzen amb la maduració de la cervesa durant un temps d’entre dues setmanes i tres mesos, generalment. Ja en l’època romana es formà una cultura de la cervesa a tota a la Mediterrània (excepte Grècia, que mantení el vi com a beguda principal), a través de les conegudes tavernes. La cervesa era molt popular i, fins i tot, sagrada. De fet, no es diferencia tant de la situació d’aquesta fantàstica beguda a la nostra societat i els nostres temps. Jo, per beure’n, segueixo recomanant anar a les “tavernes”, per degustar quelcom més que la típica Estrella, bona, d’acord, però típica. Deixa que el cambrer t’aconselli i seu, xerra, i disfruta. Això sí, moralment, he de demanar que el seu consum sigui responsable.    

La paraula cervesa, que prové del gaèlic, engloba a aquelles begudes alcohòliques fetes a partir de la fermentació de cereals. Ja al segle IVaC era una beguda coneguda per moltes civilitzacions com, entre tantes altres, la dels ibers. Aquests però, amb la romanització acabaren per treballar i viure en una cultura més vínicola (que ens arriba fins als nostres dies), així que la cervesa que es continuà produïnt al nord d’Europa va ser la que poc a poc va anar donant lloc a la cervesa actual (tenir en compte que la cervesa antiga era força diferent, per començar molt més densa i pesada). Va ser al nord d’Europa on s’estandarditzà l’ordi com a ingredient principal i s’introduí el llúpol com a aromatitzant, que és el que li dóna el gust amarg alhora que n’afavoreix la conservació.

1 Comentari

Filed under General

One response to “La cervesa: punt de partida

  1. Gerard

    Una mica freak, però suposo que molt cert! Encara tinc dues ampolles de Sarajevsko i Carlovacko per la teva col·lecció! a veure quan me’n recordo!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s