Miro per la finestra, Mil cretins

Mil cretins és l’últim llibre de Quim Monzó, sobre el qual ja se n’ha escrit i dit molt. Per tant, què en podem dir ara que no s’hagi dit abans? Bé, crec que de nou, se’n poden aportar ben poques coses, perquè enganyar-nos. Si algú vol llegir crítiques fantàstiques sobre aquest llibre pot visitar un munt d’articles d’autors més o menys reconeguts, depenent dels seus coneixements a l’hora de documentar-se. A mi, però, m’agrada entendre aquest escriptor com un autor del qual en podem trobar dues grans vessants: la part potser més coneguda com a articulista, present gairebé cada dia a La Vanguardia, en el qual comenta, en el seu estil habitual, la societat actual on viu, la catalana. Aquest estil seu, sovint titllat de frívol, és una forma diferent de veure el nostre entorn. Però també el podem llegir cada diumenge al Magazine de La Vanguardia, on deixa córrer una mica més la imaginació, comentat fets més banals, dels quals en crea articles divertits i entretinguts. I per no caure en el típic comentari d’aquests articles seus, també cal destacar que són aquests textos pels quals s’acusa a Monzó de plagi, fet que fàcilment podeu trobar a les primeres pàgines del famós google si hi poseu el seu nom. En aquest aspecte, que cadascú pensi el que vulgui (qui sóc jo per no deixar-vos-ho fer). Pel que fa a ell, mai ha dit res al respecte. 

    Però bé, aquesta és, com he dit, la vessant que hom més fàcilment pot conèixer. Però Monzó té una altra vessant literària, per mi més interessant, com és la creació literària de contes i relats curts.  Aquesta producció no és pas nova ni comença amb el seu últim llibre Mil cretins, sinó que ja amb la seva primera novel·la L’udol del griso al caire de les clavegueres Monzó va guanyar el premi Prudenci Bertrana, l’any 1976. A aquest títol l’han seguit molts d’altres que podeu trobar fàcilment a qualsevol pàgina web que intenta explicar l’obra de Monzó. Jo només en voldria destacar dos títols força recents: Tres Nadals, una visió estranya i novedosa de les típiques històries de Nadal; i Catorze ciutats comptant-hi Brooklyn que, tot i que no són contes, aquests articles que en el seu moment van ser publicats en diversos diaris de Catalunya formen un llibre de viatges fantàstic.

A Mil cretins hi trobem dinou contes, dividits en dues parts no equitatives. Recomano ferventment la seva lectura per part de tothom, així que no penso anar explicant, conte per conte, el contingut del llibre. La seva lectura és amena, fàcil i amb un esperit de reflexió que s’aconsegueix en moltíssims punts, detalls, de les narracions. La seva ironia i, com consideren algun, la seva frivolitat l’ajuden a escriure contes tan genials com el de Miro per la finestra, en el qual ràpidament hi trobem un punt de connexió amb La ventana indiscreta, i amb un antic conte de Monzó en el qual defensava l’avorriment. Un petit fragment d’aquest conte us pot ajudar a fer-vos una idea de per on van les coses:

    Apa, diu la Mònica, després et trucaré; i penja. Penja si vols, que a mi tant m’és, perquè l’únic que ara m’interessa al món és mirar per la finestra i abstreure’m de la resta de l’univers. Durant tota aquesta estona que fa que estic mirant per la finestra, no he pensat en la feina, ni en la família, ni en cap dels molts problemes que de nit no em deixen dormir. No he pensat, per exemple, en la vida que duc habitualment, ni en com, per comptes d’assaborir les coses tal com vénen, em passo el dia rumiant com haurien de ser. Faig tot el que puc per corregir el curs de la realitat, i preveure-ho tot perquè, si evito que hi hagi cap ensurt, l’endemà resulti més suportable. Però preveure-ho tot em produeix un desassossec desmesurat, que fa que les coses em passin pel davant com una exhalació, sense fruir-ne. No frueixo del petó sinó quan ja és passat; aleshores el recordo de grat. No en frueixo en el moment perquè, més enllà de la tendresa, veig les ombres, les possibilitats terribles que s’amaguen rere cada cosa agradable (…). I, quan l’endemà em desperto, aquest endemà d’ahir ja és el d’avui. En conseqüència, torno a perdre’m tot el que té de bo, perquè dedico tot el dia a preveure al mil·límetre els perills del nou endemà que s’acosta, amenaçador. En tota aquesta estona que fa que miro per la finestra no he pensat en res d’això.

      Destaco aquest conte com podria destacar el del Senyor Beneset, Dissabte o L’amor és etern, tots pertanyents a la primera part del llibre.  L’estil de Monzó és, cada cop més, un d’aquells que en diem d’únics, personals… Hi ha qui l’ha comparat aquests últims dies, amb Woody Allen. O això he trobat endinsant-me en les profunditats d’internet. No sé jo si és cert, però realment comparteixen una visió personal del món, irònica i crítica.

    Obro el llibre del qual us n’estic parlant per veure si hi trobo alguna cosa més per dir sense convertir això en un text pesat i avorrit. Per què amagar-vos la meva gran admiració per aquest autor? Us podria explicar mil pensaments i sensacions que he tingut llegint-lo, però m’allunyaria massa d’aquesta objectivitat inabastable (de la qual ja us en parlava en el text sobre Höfer), a la qual, avui per avui, no tinc intenció d’arribar. Així que, amb l’orgull de qui té un parell de dedicatòries de Monzó, us recomano, de nou ferventment, que llegiu més freqüentment Monzó, Mil cretins com a gran opció i que, si ara no us ve de gust llegir, conegueu Monzó a través del discurs inaugural d’aquest mateix any, en el qual el seu estil i la seva ironia es resumeixen en pocs minuts.

      Els links que us podria recomanar per saber-ne més (molt més) són masses, així que en aquesta pàgina en podeu trobar uns quants (bastants):

    www.geocities.com/quimmonzo

      Pel que fa al discurs inaugural de la Fira de Frankfurt, podeu veure:

    http://es.youtube.com/watch?v=zT52BmOeMsI

      2 comentaris

      Filed under Literatura, Quim Monzó

      2 responses to “Miro per la finestra, Mil cretins

      1. Aquest no l’he llegit, però caurà, això segur… i ara en treu un de nou, no?

        • temista

          doncs te’l recomano fervorosament, mil cretins! la primera part és sublim!
          ara ha tret “Esplendor i glòria de la internacional papanates”, un recull revisat dels articles que ha publicat els darrers anys… crec que divendres el compraré en alguna de les paradetes de passeig de gràcia o les rambles!

      Deixa un comentari

      Fill in your details below or click an icon to log in:

      WordPress.com Logo

      Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

      Twitter picture

      Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

      Facebook photo

      Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

      Google+ photo

      Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

      Connecting to %s