El 6 d’octubre des del Palau de Governació: Josep Dencàs (II)

DencàsDencàsDencàsPel fa als fets estrictament pertanyents al dia 6 d’octubre, cal veure com els esdeveniments avançaven hora a hora. Ja de bon matí, Dencàs i Companys es reunien per escollir el manifest que el president llegiria. És interessant veure (per enetndre que aquell govern no era, ni molt menys, un grup homogeni) que el text preparat per Companys era de caràcter republicà i nacionalista i havia de proclamar l’estat català dins la República Federal d’Espanya; però que l’altra opció, el manifest de Lluhí, d’un fervent republicanisme, però sense tants aspectes catalanistes. Dencàs va confessar que ell encara preferiria un text més radical i independentista. Però posats a escollir, decidí (proposà  Companys) que era més adequat el del president. A banda de l’elecció del manifest, un altre punt important de la reunió Dencàs-Companys va ser l’autorització per part del president perquè Dencàs comenci a mobilitzar les milícies i les armes. Així que tot seguit Dencàs explica a Badia aquest punt, i entre tots dos aconsegueixen que a les 17h tot fos llest per a la mobilització a tot Catalunya.Però com hem dit anteriorment, aquest no era un grup homogeni ni que compartís les formes ideològiques ni polítiques. Això, ho podem veure amb la desconfiança que el Coll i Llac (general de la Guàrdia Civil) provoca en Dencàs. El cap de Governació tenia la sensació que l’actitud de Coll i Llac variaria molt en funció del desenvolupament dels esdeveniments. És a dir, el considerava un oportunista i una persona poc fiable.Una estona més tard del mateix dia, en la reunió del Consell, Dencàs expressa la seva clara opinió respecte tot el que està succeïnt: calia acceptar la responsabilitat i dirigir el moviment. No sé si sorprenentment o no, però el Consell ho aprovà. Igualment, en aquesta reunió Dencàs informa de la seva desconfiança en Coll i Llac i es planteja el desconeixement que tenien de la situació que es vivia fora de Catalunya. Més tard, en les reflexions de Dencàs que podem trobar en el seu llibre, l’autor es pregunta si aquest desconeixement també era compartit per Companys, o bé és que el president de la Generalitat no volia explicar aquesta situació. Fos com fos, el que estava clar era que Companys era l’encarregat de mantenir les relacions amb l’exterior.En vigílies del 6 d’octubre, el govern català no disposava de recursos econòmics per facilitar la feina a Dencàs, així que va ser ell qui es va espavilar per organitzar un exèrcit català regular d’uns quatre mil homes a Barcelona i quatre mil cinc-cents més a comarques. Entre aquests, la primera concentració va gaudir de la presència del 90% dels allistats. En aquell moment tot just s’encarregaven els primers mil uniformes. Clarament, el 6 d’octubre els va enganxar en plena activitat organitzativa.També cal tenir en compte en la formació d’aquest exèrcit de que solament disposaven de les armes que havien recollit del sometent, que la policia era, bàsicament, comandada per monàrquics i espanyolistes, i, finalment, que el comissari general d’ordre públic continuava sent l’antic president de la Unión Patriótica.

Deixa un comentari

Filed under Hisòria de Catalunya

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s