Antecedents del 6 d’octubre de 1934: Josep Dencàs (I)

Com succeïren els fets del 6 d’octubre de 1934? A primera vista no està tan clar com sembla. Tampoc amb una segona vista n’hi ha prou, però com a mínim, aquesta et permet tenir una idea més o menys clara de com de confusos van ser aquests fets i de quantes coses i persones hi estaven involucrades. Per fer-ho, jo avui recomano la narració en primera persona d’aquests mateixos fets per part de Josep Dencàs, cap de Governació del Govern de la Generalitat del govern que llavors presidia Companys.

es diu que Dencàs acostumava

a deixar unes monedes sota

el coixí dels seus pacients més pobres

Josep Dencàs va ser la persona encarregada de preparar la resistència armada de Catalunya, decisió presa unàniament pel govern de la Generalitat. Paral·lelament, Dencàs era president de les Joventuts de l’Estat Català. Una de les parts més interessants del llibre de Dencàs és en la qual explica, pas a pas, la preparació del moviment revolucionari. Potser aquesta és la vessant més atractiva de tot procés revolucionari. I aquest no n’és una excepció. El seu paper durant els fets del6 d’octubre del 1934 el dugué a l’exili.  

Les primeres actuacions de Dencàs es van produir ràpidament. Es van expedientar un gran nombre de policies, ja que fins a un 90% del cos (segons Dencàs) era monàrquic i anticatalanista. Dencàs, també en destaca la presència de Coll i Llac (antic membre de la UP) com a Comissari General de la República. Però armar un nou cos no seria gens fàcil i, tot i la recollida d’armes del sometent, sense l’ajuda econòmica del govern de la Generalitat (ajuda que no va arribar mai) era impossible organitzar una resistència forta. Paral·lelament, es creaven comissions per dur a terme totes les tasques per a l’organització de la resistència catalana. Dencàs també va rebre l’ajuda de Miquel Badia a partir del setembre, després de dimitir com a Cap de l’ordre públic.

Les forces espanyolistes de dretes

i d’esquerres el feren responsable de l’intent

revolucionari.

Així, a vigílies del 6 d’octubre, la situació es podia resumir en: pocs recursos econòmics -en cap cas extrets del govern de la Generalitat-, un exèrcit català de gairebé 9000 homes repartits pel territori català però especialment concentrats a Barcelona, la possessió únicament de les armes recollides del sometent, etc. Com podeu veure, una resistència amb més ganes que recursos. I Dencàs era totalment conscient d’aquesta situació: Catalunya no estava preparada, però no es podia actuar d’altra forma, es justifica. Per si feia falta alguna altra cosa, amb la dimissió del govern de Samper i la creació d’un nou govern es va produir una vaga general a tota Espanya, que va acabar amb l’esclat revolucionari d’Astúries popularment conegut.

El varen calumniar sobre la

seva ideologia, totalment infundada, a

causa de la seva actuació com a

governant enfrontant-se al desordre

antirepublicà i anarquista.

Davant d’aquests fets, l’actitud del govern era reservada, però els esdeveniments es precipitaren i Dencàs avisà que això precisament, la precipitació, era el que els podia dur al fracàs. El dia 5 d’octubre, la Generalitat tenia dues opcions: reprimir el moviment o dirigir-lo i acceptar-ne la responsabilitat. Segons Dencàs, s’havia d’optar la per la segona, la que històricament coneixem que es va produir. A partir d’aquí, ja no hi havia marxa enrera.

 

Deixa un comentari

Filed under Hisòria de Catalunya

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s