Assisteixo a una xerrada de Pere Gabriel, catedràtic en Història moderna i contemporània de la UAB. La xerrada, amb el mateix títol que aquest text, està organitzada per l’Assemblea Llibertària de la UAB i el grup FEL-UAB dins el marc de les jornades Anarquisme i pobles. He de reconèixer que hi vaig anar amb un cert escepticisme, però el renom del conferenciant m’acaba de convèncer. Sort que ho he fet, perquè realment ha estat molt interessant, ha valgut la pena. Aquí, a continuació, quatre apunts que jo vaig trobar més destacables.
Tot i la inicial contradicció que els dos termes “anarquisme” i “catalanisme” plantegen al principi, és un fet que la gran majoria dels anarquistes catalans del segle XIX tenien arrels federals i un dels motius és que la cultura federalista de base no entra en conflicte amb els principis bakuninistes. Els anarquistes catalans van pendre com a referència el caràcter comunalista i municipalista per sobre del caràcter insurreccional del bakuninisme.
Malgrat això, cal deixar clar que el bakuninisme inicial que es va donar a Catalunya, no es va traduir en cap moment en un catalanisme polític. Cal diferenciar dos projectes dins el catalanisme del segle XIX: el projecte polític i el projecte sociocultural. És aquest darrer el que va rebre el suport dels grups bakuninistes catalans, els quals afirmaven l’existència d’una catalanitat enfront a d’altres afirmacions nacionals.

La nostra societat li deu molt al període de la Il·lustració, i en aquesta entrada (i potser alguna més) explicaré amb una mica de detall un dels elements més significatius d’aquest període: l’Enciclopèdia.



Comentaris Recents