Benzina, la revista

Els quioscos estan plens de revistes. En pots trobar de tot tipus, tots ho sabem. Des de Cocina ligera a la Playboy. Però crec que hi ha gent que no sap que també existeixen revistes una mica més culturals i que poden aportar més a la seva persona. N’hi ha d’especialitzades, com els Quaderns del CAC o Anàlisi, que són de comunicació, de publicitat, de ciència, d’història… de tot el que vulgueu. Però aquestes sovint es troben molt allunyades dels interessos reals de la gent. Tan sols informen, informen i informen. Llegir-te una d’aquestes revistes especialitzades mentre fas el cafè no és quelcom habitual. El problema sorgeix quan la revista més entretinguda que pots trobar per fer el cafè és la Lecturas o una de PC CITY, o un nom similar, segur. 

Un dia, però, ja farà més o menys un any i mig, vaig escoltar a la ràdio la publicació d’una nova revista: Benzina. Sense recordar l’anunci en si, sí que recordo que em deien que seria una revista cultural, innovadora, poc comercial (bé, això no ho deien, sinó que ho crec jo després d’haver-me llegit alguns exemplars), catalana, etc. L’anunci que no recordo va aconseguir que aquell mateix mes em comprés la revista. Ja per començar, no la vaig trobar entre la munió de revistes típiques. Fins i tot al quisquer li va costar localitzar-la. Finalment, però, vaig aconseguir endur-me-la cap al bar més proper i fer-ne una ullada mentre esmorzava. Aquesta primera ullada ja em va donar bones vibracions. Valia la pena llegir-se-la més o menys tota.

El subtítol de la revista és curiós: revista d’excepcions culturals. Amb aquest títol es pretén comercialitzar i fer conèixer aquestes suposades excepcions o bé ja tenien clar que no pretenien ser una publicació de masses. No sé què és millor. O pitjor. El fet és que realment es tracta d’una revista molt interessant, que inclou articles sobre cinema, televisió, teatre, literatura, música, art, arquitectura, còmics i lleure. I pel que fa a l’etiqueta d’”expecions culturals”, potser sí que és cert… tot i que moltes de les temàtiques tampoc són del tot desconegudes, en fan una bona aproximació, fàcil i amena també pel lector.

Per tres euros podem tenir una revista del mateix preu que qualsevol altre del seu mateix gruix i, des del meu punt de vista, molt més interessant. Benzina, per animar-te culturalment. Això sí, he de reconèixer que la revista que ara tinc ganes de llegir, de fer-ne una ullada, és Metròpolis. Ja us diré quelcom!

www.revistabenzina.com