Si seguim en la cronologia del dia 6, cal destacar el manifest de proclama de l’estat català dins la República Federal d’Espanya, llegit per Lluís Companys a les 7 de la tarda, tot i que no hi havia davant les multituds que hom es pot imaginar avui dia. Després d’això, Dencàs s’acomiada de Companys demanant ordres concretes. S’acorda que l’exèrcit català no agredirà a la Guàrdia Civil, a no ser que Companys informi del contrari.Una hora més tard, Dencàs ja era al Palau de Governació per organitzar la defensa i l’ocupació. Tot i el suposat bon armament dels homes situats vora dels edificis institucionals, quan els soldats col·locaren un canó, la Generalitat es va rendir. Davant d’això, Dencàs es preguntava el perquè la Generalitat es va rendir tan ràpidament i si existia la possibilitat que hi haguessin hagut contraordres. Després de la rendició de la Generalitat, Governació no va poder aguantar el foc amb la Capitania General i els soldats acabaren per entrar al Palau, tot i que, segons el mateix Dencàs, aquests entraren amb por. A més, s’hi afegia la gran incertesa de no poder respondre amb foc als atacs.Finalment, el primer tiroteig va començar, de totes formes, a quarts de deu de la nit a Barcelona. A les dues de la matinada, la situació anava encara pitjor: la deserció de l’oficialitat ja era del 90%, s’havia perdut la Guàrdia d’Assalt. En aquesta situació no es podia atacar, només es podia recórrer a la defensa. En aquells moments, però, la resistència encara aguantava, però sense les forces de reserva no es podia atacar, segons Dencàs. Així que va ser ell mateix qui va determinar que calia esperar. Tot i l’espera, finalment es van haver de rendir totes les institucions oficials.Finalment, i com a cloenda, Dencàs nega que cap dels responsables dels fets del 6 d’octubre de 1934 hagués traït el moviment. De totes formes, regnava una atmosfera de gran hostilitat, que es van convertir en causa i conseqüència d’acusacions absurdes. I Dencàs no se’n va salvar pas, d’aquestes acusacions: primerament, es va haver d’amagar a Barcelona mentre era perseguit per la policia; més tard, es veié obligat a marxar del país, a l’exili.Un any més tard dels fets del 6 d’octubre, Dencàs publicava el llibre El 6 d’octubre des del Palau de Governació, potser per justificar-se, potser simplement diu la veritat. Això no ho sabrem mai. Perquè la Història són versions, de cada un dels narradors. Però podem entendre aquest llibre com un document històric, jo crec que important.