La magnitud de l’Enciclopèdia

Gravat de Chodowiekcy que representa la Il·lustració

El primer volum de l’Enciclopèdia va ser publicat el 1751 a París, coincidint amb l’esplendor del pensament il·lustrat. Va néixer fruït de la convergència dels esforços individuals de varis autors, encapçalats per Diderot i D’Alembert, els quals, juntaments amb Rousseau i Jaucourt; formen el nucli dels enciclopedistes; doncs així és com se’ls anomenava. Pero abans de poder veure el seu somni realitzat van viure anys de detencions i amenaces, atacs i ridiculització, confiscació i exili. Foren lliurepensadors i persones d’esperit crític i l’Encyclopédie pretenia ser un monument a ambdós.

Per als joves que decidien publicar una enciclopèdia que exposés la veritat tal como ells la veien, aquelles condicions eren les pitjors que podien imaginar, però la fita dels enciclopedistes és, tanmateix, fabulosa, amb una obra que va créixer fins a convertir-se en un gegant literari de 28 volums, dels que onze eren d’il·lustracions, amb 72.998 articles que totalitzen uns 20.000.000 de paraules, redactats per centenars de col·laboradors. Però la major part del seu contingut fou realitzada per només dos homes, Diderot i Jaucourt, dels que el darrer va escriure, tot sol, la meitat dels articles dels deu últims volums.

L’origen i els antecedents de l’Enciclopèdia

La nostra societat li deu molt al període de la Il·lustració, i en aquesta entrada (i potser alguna més) explicaré amb una mica de detall un dels elements més significatius d’aquest període: l’Enciclopèdia.

La «gran» Encyclopédie de Diderot i D’Alembert no és la major enciclopèdia que s’hagi publicat, ni la primera, ni la més popular, ni tampoc la que té major autoritat. El que la converteix en l’esdeveniment intel·lectual més significatiu de la història de la Il·lustració és la seva particular combinació de política, economia, tossuderia, heroisme i idees revolucionàries que va prevaldre, per primera vegada a la historia, contra l’obstinació de l’Església i de la Corona, per convertir-se en un triomf del pensament lliure i el laïcisme.

ELS FETS D’OCTUBRE DE 1934: més enllà de Barcelona

 

Si els fets d’octubre no van ser iguals a tot l’estat, tampoc ho van ser a Catalunya, tot i que el mateix Dencàs en les seves reflexions sobre aquests actes indiquin el contrari. Mentre a Astúries semblava que triomfava la revolució obrera, fent-se forts en les ciutats més importants, a Catalunya es proclamava la República Catalana dins la República Federal Espanyola. Però tampoc dins de Catalunya les coses van anar de la mateixa manera a tot arreu, com tampoc tothom tenia els mateixos objectius, tal com ja he exposat.

Ass Trio

 

Ass Trio. Jazz modern? Funky? Què fan aquests nois? La veritat és que no ho tinc molt clar. Això sí, sonen molt bé, t’alegren el dia (o la nit) i t’animen a ballar. Amb una formació aparentment senzilla, aconsegueixen uns ritmes i unes melodies força brillants. De fet potser ni ells tenen del tot clar en quin gènere musical es mouen. Però tan se val, perquè les etiquetes no sempre ajuden ni fan honor a la música. 

Ass Trio ha participat en festivals de Jazz (com recentment ha fet en el marc del Festival de Jazz de Terrassa), de Funk, i també assisteix sovint a discoteques per complementar la música electrònica. Així, ja han realitzat més de 250 concerts per tot el territori de l’estat espanyol, tocant temes dels seus tres discos editats i publicats: Demo, As soon as possible i Desplazamiento. 

La formació com deia, és més aviat senzilla: Arecio Smith com a teclista, Santi Serratosa n’és el bateria (com també és el bateria de Gossos) i Santi Careta el guitarrista. Aquest últim és fàcil de fixar-t’hi com “el tio del barret”. Una curiositat en els directes és la seva indumentària: tots vestits de negre i amb corbates vermelles. Ni tan sols la guitarra i el teclat desentonen, ja que també són vermelles. 

Però bé, parlar de música no és la millor forma de conèixer-la, així que jo us recomano que feu un cop d’ull a aquest vídeo: 

 

 

 

Kill to get crimson

El dia 2 d’abril d’aquest any que tot just acabem d’iniciar, Mark Knopfler farà una visita al Palau Sant Jordi de Barcelona per presentar el seu cinquè disc en solitari: Kill to get crimson. El prestigiós guitarrista i cantant presentarà el nou disc amb una gira que el durà a visitar gran part dels països europeus.

Cicle sobre la II República i la Guerra Civil

Potser vaig una mica tard, ho reconec, però us vull convidar a assistir a les xerrades que conformen aquest cicle sobre història de Catalunya del segle XX. La temàtica d’aquest cicle és, concretament, la que hi ha com a títol d’aquest text, i les xerrades es faran a càrrec del doctor en Història Just Casas Soriano, qui és professor de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Joaquim Carbó

Joaquim Carbó és un barceloní de 75 anys que va néixer a Caldes de Malavella i que ja de ben jove s’inicià en la literatura. El seu primer premi va ser un exemplar del llibre A orillas del alto Yang-Tzé, després d’haver fet una narració basada en l’obra de teatre (sense paraules) representada a l’escola. Curiós, no? Potser per això encara és tan afeccionat, ara encara, al teatre. Així es va introduir Carbó en la literatura però, concretament, en la literatura infantil i els còmics. Pel que fa a la literatura s’hi va poder introduir a través dels pocs llibres que arribaven a casa seva des del mercat de Sant Antoni, i de la biblioteca de Maria Novell, bibliotecària i articulista, posteriorment, de la revista Cavall Fort, quan en Carbó ja formava part del consell de redacció. En el món dels còmics, però, s’hi va iniciar per compte propi.

La cervesa: punt de partida

Defenso fermament la importància de la cervesa com a punt de comunicació i de reflexió. La defenso no perquè ningú la prohibeixi sinó per augmentar aquests punts de comunicació i reflexió. Una nit tranquila, després de sopar animadament amb els companys, és la situació perfecte per continuar amb un d’aquests líquids gasosos i espumosos amb un gust més o menys fort. Fàcilment s’aconsegueix la comunicació fluida, amb aquesta recepta, però calen alguns ingredients més per aconseguir la reflexió.    

Mor Sebastià Sorribas

El pare d’en Pitus mor a l’edat de 79 anys a causa d’una aneurisme a l’aorta. Sorribas deixa orfe a en Pitus, el seu personatge més conegut i que va ajudar a entrar en la lectura i en la literatura a milers de nens i nenes; nens que ja són grans. El zoo d’en Pitus és, potser, la història infantil i juvenil més important de la literatura catalana, i ja l’any passat va rebre l’homenatge pel 40è aniversari de la seva publicació. Per aquest mateix llibre, que està traduït a diverses llengües, com l’euskera, el francès o, fins i tot, el japonès, l’any 1965 Sorribas va obtenir el premi literari Folch i Torres.

Miro per la finestra, Mil cretins

Mil cretins és l’últim llibre de Quim Monzó, sobre el qual ja se n’ha escrit i dit molt. Per tant, què en podem dir ara que no s’hagi dit abans? Bé, crec que de nou, se’n poden aportar ben poques coses, perquè enganyar-nos. Si algú vol llegir crítiques fantàstiques sobre aquest llibre pot visitar un munt d’articles d’autors més o menys reconeguts, depenent dels seus coneixements a l’hora de documentar-se. A mi, però, m’agrada entendre aquest escriptor com un autor del qual en podem trobar dues grans vessants: la part potser més coneguda com a articulista, present gairebé cada dia a La Vanguardia, en el qual comenta, en el seu estil habitual, la societat actual on viu, la catalana. Aquest estil seu, sovint titllat de frívol, és una forma diferent de veure el nostre entorn. Però també el podem llegir cada diumenge al Magazine de La Vanguardia, on deixa córrer una mica més la imaginació, comentat fets més banals, dels quals en crea articles divertits i entretinguts. I per no caure en el típic comentari d’aquests articles seus, també cal destacar que són aquests textos pels quals s’acusa a Monzó de plagi, fet que fàcilment podeu trobar a les primeres pàgines del famós google si hi poseu el seu nom. En aquest aspecte, que cadascú pensi el que vulgui (qui sóc jo per no deixar-vos-ho fer). Pel que fa a ell, mai ha dit res al respecte.